Global-Trekker.net

Diuen que res és perfecte. Però imaginem per un moment, que el segon, que una determinada activitat era imperfecta, seria prohibida per sempre.

Aquesta política de tolerància no canviaria el nostre món per sempre.

Restaurants de sushi es tancaria, és clar. La majoria dels estilistes del cabell estaria fora de negoci (si més no, mai li donaria una permanent o tractar de tint per al cabell d'algú nou al vermell). ... I siguem honestos aquí, amics .. el sexe és gairebé segur de ser una cosa del passat.

Però, segons sembla, una mala experiència és tot el que va fer en Mackinac Island a l'Estret de Michigan. Segons la llegenda local, el 1898 un dels veïns va portar al seu bon carruatge sense cavalls nova en color lila arbust d'algú o alguna cosa, i la gran ciutat, perruques, va dir que és suficient. No hi ha més cotxes a Mackinac.

I han enganxat a ella. Durant 112 anys.

Si desitja mantenir-se actiu, vostè ha de portar a un cavall (que es lloguen per $ 38/hr a Cindy), o que pot anar en bicicleta, caminar, o un xiulet per un cotxe de cavalls.

Canvia el medi ambient considerablement, i no estic parlant només per l'olor de les deixalles equins, tampoc.

Quan els cavalls són l'únic mitjà de transport, cal reduir la velocitat. Si desitja o no.

Cas en qüestió: el centre i jo estàvem en Mackinac (Mackinaw va dir, només per a la teva informació) d'un parell d'anys enrere.

Un dia, al voltant de les 12:15, vam decidir que volíem anar a un restaurant un parell de quilòmetres de distància. Vam anar fins al capità de botons, i li va demanar que truqui a un cavall. "On vas?", Es va preguntar de forma amistosa. (Tothom a Mackinac, perquè consti, és persistent amistosos.)

"Woods", va dir que, referint-se a un restaurant propietat del Gran Hotel de la meitat dels boscos.

El capità de botons va mirar el seu rellotge. "No sé", va dir dubitatiu (encara que de manera amistosa). "Tanquen a les dues."

Confós i una mica menys de amistosa, em va dir: "I??"

L'amistós li va explicar que era més de 80 graus aquell dia (que estava a punt 81), de manera que els cavalls estaven en "ordres de caminar." Caldria un cavall com a mínim 25 minuts per arribar, després 30 minuts per arribar al restaurant . Que seria d'aproximadament 1:10, assumint que tot va ser perfecte. I el restaurant està tancat a les 1:30.

Ara, si haguéssim estat a Baltimore, que venetes al front hauria estat una sensació pulsatiu a pal complet. Jo hauria dit alguna cosa que va qüestionar la intel · ligència del capità de botons, o la seva capacitat per llegir un rellotge digital, o esmentar que la seva mare feia olor de cul del cavall.

Així les coses, em va dir: "Està bé. Anem a caminar a la ciutat. "Pot ser que fins i tot sonava amistosa a mi mateix.

Tot això és simplement més evidència que una estada a Mackinac és realment un canvi de vida. Per no parlar de la personalitat canviant.

Fa dues setmanes ens vam decidir a passar un parell de dies a l'illa. Va ser una oportunitat de sortir del celler, i potser la nostra última oportunitat per relaxar-se abans de fer-se càrrec de l'hotel. (Parlant d'hotels, ens allotgem a Grand estimat durant els primers dies de la nostra estada. Sóc nou a l'hotel de propietat de tota cosa, però crec que podem escriure la nostra estada fora de la investigació. O alguna cosa així).

Mackinac era tan bella i serena, i l'ànima de rentat com ho recordava. (Aquesta és l'hora punta al centre de Mackinac. Aquests són els carros que s'utilitzen per moure a la gent, però hi ha un munt de vagons de plataforma, també, portant caixes de verdures i caixes de vi als hotels de la ciutat. Es veu com la naturalesa salvatge oest).

Hi ha hagut un o dos vehicles a Mackinac des de 1898. Com la que va portar Christopher Reeve en la pel · lícula de 1980 "Somewhere in Time". (Veure més sobre això al meu blog proper a Grand Hotel).

Però a part d'això, i una ambulància o dues, des de llavors, els ancians del poble s'han enganxat a les seves armes i es manté la seva decisió de mantenir carruatges sense cavalls de l'illa.

Gràcies, nois. Jo necessitava això.

Veure post complet al viatger històric